El fred, la pluja i fins i tot la neu han postergat la bici al garatge els darrers dies. Avui, gran treva meteorològica, amb fins i tot calor... que no es fongui ara tota la neu que ha anat caient a poc a poc al Pirineu! El pare noël ha passat de portar-me una nova bici, què sé jo, de carboni, etc. Crec que sap que no he entrenat prou aquest any i que tant per tant, ja em va bé la bici que tinc. Sortideta curta, per recordar-li a les cames que encara hem de pedalar molts quilòmetres, que la temporada aquest any vinent serà intensa. Des de Collbató accedeixo a la carretera C55 i la prenc direcció a Abrera, per, molt poc després desviar-me cap al nucli de ca n'Astruc. La mania del massís de Montserrat de tirar tot el que té cap avall fa que després de les últimes pluges, l'asfalt estigui cobert pel fang de les parets.
Es tracta d'una drecera que s'eleva en un parell de revolts per oferir una bona perspectiva del Llobregat, que estalvia molt de trànsit i que, en dies que bufa el vent, és una gran alternativa al viaducte de la C55, quasi sense voral. La carretera no està en condicions òptimes i per tant cal vigilar en els trams de descens. Just quan es veu Olesa, hi ha un nou desviament, en corva molt tancada i a la dreta, que condueix a la Colònia Sedó. El prenc, en baixada. Compte abans d'entrar a la colònia, que hi ha un bony a terra d'aquests que posen perquè els cotxes no vagin ràpid. No es veu. M'obliga a fer un salt. Surto de la colònia i arribo, resseguint el riu, a la carretera d'Olesa a Esparreguera. Quatre quilòmetres de pujada, travessar la vila i continuar sempre en pujada i paral·lel a l'A2 per retornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada