Les nevades poc a poc, sense una gran generositat però amb constància, van forjant el mantell nival que hauria de cobrir el terra pirinenc fins a la primavera. El fred i les borrasques ofereixen curtes treves en la seva intermitència, i avui ens en beneficiem.
A l'estació d'esquí de fons d'Aransa, que ofereix unes vistes inigualables sobre el Cadí, hi ha un circuit senyalitzat per a raquetes ideal per a fer en família i amb canalla. Serveix igualment d'enllaç amb la pista que condueix als Estanys de la Pera i que surt del refugi de Pollineres.
Sempre a l'empara del bosc de pi negre, seguim la pista senyalitzada amb uns cercles de color groc. A mig camí, trenquem per un camí que se'n desvia, en baixada. Ben aviat en una ampla corva, creuem un torrent que, en èpoques com l'actual només s'intueix sota la neu. Qualsevol raconet assolellat és un bon lloc per a seure, jugar o fer ninots de neu. Avui ens ho hem currat!
Poc després, creuem la pista que baixa del Mirador, i bosc a través i d'una manera prou intuïtiva arribem de nou al restaurant i a les oficines de l'estació. Aquest últim tram permet també que gaudim dels rierols que s'obren pas muntanya avall en un zigzag capriciós entre pins i rocam i prats que ara són, per fi, blancs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada