La Portella d'Arcalís

Any nou, neu nova. L'arribada ahir a la nit a Andorra ja ho ens ho va deixar clar. El petit país pirinenc té neu a partir dels 1000 mts. A pistes, la innivació és notable. Sembla que per fi, ha arribat l'hivern. La previsió era de bon temps avui, i la llàstima és que no s'ha complert. Cel cobert tot el dia, que dificultava la visió del relleu del terra. Més fred que no pensàvem. La neu, en molt bones condicions. Anem fent, per vermelles i blaves. La veritat és que és una estació no gaire gran, que té la gràcia en les pistes més difícils i en els nombrosos, i extremats en algun cas, fora pistes. Amb tot plegat, deixo pel final la cirereta del pastís, la baixada de la Portella d'Arcalís.

L'entrada impressiona. El pas s'estreta sota una immensa roca. Els primers metres no tenen molt de desnivell, però un cop baixats ja no hi ha opció, i la cosa es posa dreta de debò. La pala té força alternatives i cadascú la segueix una mica com li sembla. Hi ha una part central, més trepitjada, amb bots i neu dura, i als laterals la neu és més verge. Al final, és interessant mantenir el rumb, creuar la pista a la que hem anat a parar i seguir pel bosc de l'altra banda. En mantenir la diagonal, es fa una baixada de tiralínies des de la Portella fins a la base de l'estació, arribant als telecadires per la part més dreta possible.