La loteria del lloguer de material m'ha deixat sense càrving, i no esquio amb uns esquís que no ho siguin des que vaig aprendre, amb quinze anys. I a més, el primer cim amb esquís de muntanya, tot plegat una patimenta. Anem al Tuc de Baciver, a l'Aran, en una sortida organitzada per la UECAnoia. Sortim del pàrquing d'Orri, de les instal·lacions de Baqueira - Beret, i de seguida ens dirigim cap al bosc en principi per un terreny suau i fàcil fins que la cosa es va posant dreta.
Les pells tampoc no cobreixen la totalitat de l'esquí, sumat a la meva poca destresa fa que rellisqui i m'obliga a calçar les ganivetes. Molt més segur, a partir de llavors. La boira va baixant a mida que nosaltres pugem. Fins a arribar a cobrir-nos de tal manera que en un fals cim, a 2612 msnm, no sabem del cert si hem fet el Tuc fins que el Miquel mira el seu gps. No, encara hem de remuntar per la carena fins a arribar-hi. A mi quasi que ja m'estava bé, però la Cel·la insisteix, i li dec la satisfacció d'haver-hi pujat. En realitat els hi dec a tots, uns ajudant amb les ganivetes, d'altres indicant els passos fàcils, aconsellant en la tècnica, el "tiet" i el seu optimisme i el Rafa per fer-me d'esquiador escombra.
Treiem pells i ens abriguem. Mengem una miqueta i cap a baix. Personalment fent una cosa que s'aproxima a l'esquí, entre caiguda i caiguda. Com costa girar amb aquestes coses tan rectes! Arribo a baix amb les cames molt madures. Però hi arribo.
Les pells tampoc no cobreixen la totalitat de l'esquí, sumat a la meva poca destresa fa que rellisqui i m'obliga a calçar les ganivetes. Molt més segur, a partir de llavors. La boira va baixant a mida que nosaltres pugem. Fins a arribar a cobrir-nos de tal manera que en un fals cim, a 2612 msnm, no sabem del cert si hem fet el Tuc fins que el Miquel mira el seu gps. No, encara hem de remuntar per la carena fins a arribar-hi. A mi quasi que ja m'estava bé, però la Cel·la insisteix, i li dec la satisfacció d'haver-hi pujat. En realitat els hi dec a tots, uns ajudant amb les ganivetes, d'altres indicant els passos fàcils, aconsellant en la tècnica, el "tiet" i el seu optimisme i el Rafa per fer-me d'esquiador escombra.
Treiem pells i ens abriguem. Mengem una miqueta i cap a baix. Personalment fent una cosa que s'aproxima a l'esquí, entre caiguda i caiguda. Com costa girar amb aquestes coses tan rectes! Arribo a baix amb les cames molt madures. Però hi arribo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada