Per la Via Augusta, resguardat del fred

Davant els tres-quatre graus de Montserrat, els vuit-deu del litoral tarragoní, i les carreteres planes, conviden molt més a sortir en bici. Noto els bessons molt carregats dos dies després del Baciver. Afortunadament és molt fàcil estirar-los damunt la bici. S'estira la cama, es baixa el taló i es fa força contra el pedal de la cama contrària.
He sortit de L'Arboç, un poble de relleu singular perquè té una rèplica de la Giralda de Sevilla. La idea era apropar-me a algun lloc com el Roc de Sant Gaietà, però he calculat molt malament la distància, perquè en tres quarts d'hora ja passava per l'Arc de Berà. Així que m'he animat a anar més enllà, fins a Tarragona. El vent pica moderat de Mestral, les banderes dels càmpings apunten ben trempades al mar. Així que no m'hauria de fer especialment la guitza, ni en anar ni en tornar.
Acompanyat pel dens trànsit de la N-340, per on circulen centenars de camions, però amb vorals molt amples. És un eix principal de comunicació des dels Pirineus al final de la riba mediterrània, a Andalusia. Com fa dos mil anys, quan enllaçava la via domitia, a la Jonquera, amb la Baetica, resseguint el litoral de tota la Tarraconensis.
Més enllà, i abans d'arribar a la capital, la Torre dels Escipions, que aquest segle fa dos mil·lenis que és en peu, saluda el pas dels que circulen per la 340, ara molts menys, per la gratuïtat de l'AP7 entre Torredembarra i Tarragona. Faig el gir a la primera rotonda de la ciutat i remunto de nou cap a Altafulla. Els vaixells enormes suren sobre el blavíssim mar, arribant o marxant de l'enorme port tarragoní.
Sortint de Torredembarra m'enxampen un parell i així tinc un ritmet més alegre. Durant pocs quilòmetres, ja que es desvien en direcció a Bonastre i jo abandono també la carretera per pedalar més tranquil per carrers mig fantasmes direcció al Roc de Sant Gaietà. Amb la intenció de fer un mos, que s'acaba convertint en un menú econòmic en l'únic establiment obert. Cabdells amb tonyina i sípia, per garantir una digestió lleugera sobre la bici. Recorro el passeig marítim fins a Sant Salvador, passant per la vil·la museu Pau Casals.
Després cal abandonar el mar per anar al Vendrell, ja que aquí la carretera inicia una diagonal fins a Vilafranca, passant per l'Arboç, on tinc el cotxe, esperant, després de 75 km que m'han deixat els bessons molt millor.