Pel bosc de Pal

El dia s'ha aixecat, contra pronòstic, obert, amb un cel blau elèctric i una visibilitat excel·lent que permetia contemplar les diferents tonalitats del sol naixent reflectides en la neu dels pics. El meu cotxe ha estat el segon al pàrquing de l'estació de Pal. Vallnord ofereix l'opció de forfait de migdia al matí i val la pena matinar. La primera hora ha estat genial, amb sol, la neu a estrenar, gens gelada. A les 10h em dirigeixo cap a la cabina que enllaça amb la veïna estació d'Arinsal. En el trajecte uns núvols tapen el sol i ja no el tornarem a veure. Sobrepassem la carretera del Port de Cabús, tancada i completament nevada.

Arinsal és una estació més petita, que té l'avantatge que hi va menys gent que a la seva veïna, però l'inconvenient que es fa un pèl monòtona. Les pistes són una al costat de l'altra i, encara que variï la dificultat el paisatge és repetitiu. Després de tastar les vermelles que m'havien quedat pendents ara fa un any, torno a la cabina. Ara hi ha molta més gent. El conductor és un xilè molt catxondo. Amb un monòlog bastant divertit de franc el viatge es fa més curt.
De nou a Pal. El telecadira que comunica amb la Serra està espatllat. Espero que l'engeguin abans de l'hora que s'acaba el forfait, si no hauré de tornar al cotxe en autobús. Provo alguns trams de neu verge, entre els arbres. Després d'unes quantes baixades, i amb mitja hora de marge, el telecadira torna a rutllar. Es posa a nevar. No hi ha temps per res més que una baixada de cota màxima a mínima. El bar de meitat de recorregut està a petar, així que, cap a baix, pel bosc de Pal.