Al Munt i avall

El Montcau es pot veure des de diverses perspectives durant la ruta

Montserrat desaiguant les generoses pluges d'aquests dies

Sorgeix l'ocasió de fer una ruta lineal, amb final a Sant Quirze Safaja. Vull que sigui trenca-cames, pensant en els ports de La Ribagorça que cauran dissabte. Així que traço sobre el mapa un recorregut que encadeni pujades i baixades amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt com a leytmotiv, fins a totalitzar 1900 mts. de desnivell positiu, acumulat en uns 106 km.

Després del flanqueig que des de Collbató mena al Llobregat, m'arribo a Monistrol per creuar el riu i resseguir l'altra riba fins a Castellbell. Primera pujada. Fins al Vilar. Curta i de rampes assequibles. Ideal per entrat en matèria, abans de tornar a baixar al pont medieval de Castellbell.

Meandres d'un Llobregat amb força aigua. 

Monistrol de Montserrat. El dia promet ser comme ci comme ça. 12ºC - 16ºC temperatures de la ruta.

Ara toca entrar uns pocs kilòmetres a la desagraïda C55 en direcció a Manresa per abandonar-la a la primera oportunitat, és a dir, a Sant Vicenç de Castellet. Travesso el poble en direcció al Pont de Vilomara, on comença la segona pujada, molt més llarga, de rampes esteses en setze kilòmetres fins a Mura, passant per Rocafort. La carretera remunta diferents rieres que en aquesta primavera fan una esplèndida lloa a l'aigua. En passar Mura i fins a la cruïlla de la carretera que baixa del coll d'Estenalles hi ha els kilòmetres més drets.

La carretera a Mura; aigua, calma i natura.

Terreny suau i bucòlic

Encalço la nova carretera a l'esquerra cap a Talamanca. Descens fins a Navarcles interromput per una nova pujada d'uns tres kilòmetres per remuntar un cop tocat fons a la riera de Talamanca. Sortint de la població bagenca, prenc la n141c cap a Calders, antiga nacional 'semipacificada' per l'eix transversal. Una munió de ciclistes en tots dos sentits la recorrem. És una nova pujada de nou kilòmetres força progressius i assequibles. A la rotonda, just abans d'entrar al nucli urbà, trenco a la dreta en direcció a un altre Monistrol, en aquest cas de Calders. 

Molts ciclistes aquest diumenge

Hi mena una baixada d'uns pocs kilòmetres abans de començar a remuntar de nou, en aquest cas la carretera que porta a Sabadell. Uns quants kilòmetres més tard deixo a la dreta el trencant de la pista asfaltada que ve de Mura, descartada anteriorment per sumar més kilòmetres. I encara tres o quatre més amunt abandono la carretera per entrar a la que va a Granera. Sis kilòmetres en l'entorn que va llegar el desastrós incendi que fa deu anys va arrasar el paratge, sentint com mica en mica la vida, incipient, hi torna a treure cap. Petites plantes, flors i matolls donen verdor, allà on hi havia hagut un bosc frondós. 

Carretera a Granera. El 2003 això era bosc.

Arribant a Castellterçol. Aquesta tarda caurà aigua.

Sant Quirze Safaja

El que no van poder aplanar les flames són les duríssimes rampes d'aquest tram, que, tot i que amb algun respir, assoleixen força metres més d'un dígit de percentatge. Passat Granera curta baixada fins un pantà i a partir d'aquí últim ascens fins a un parell de kilòmetres abans de travessar Castellterçol, apurar els bidons i el que queda de barreta energètica per sortir a la c59 i fer els darrers kilòmetres en pla baixador fins a Sant Quirze. Carretera horrible per ciclistes, sense vorals, amb uns carrils estretíssims, llargues rectes i molt de trànsit.