A falta de corroborar-ho amb algun diploma quasi antidiluvià, diumenge dia 5 vaig batre la meva millor marca personal (MMP) en una cursa de deu mil metres. Decidida la participació a última hora, per aprofitar el bon moment i mirar de registrar un temps que em permeti guanyar algun calaix en curses multitudinàries. La Cursa Atlètica Vila d'Esparreguera, a més, estava ben situada en el calendari, just una setmana abans de la Cursa de l'Alba. L'objectiu, baixar tot el que pogués dels tres quarts d'hora.
El traçat, un xic duret, amb més desnivell del que és habitual en 10km urbans, però amb molt bon ambient i una participació que permetia al mateix temps motivar-se i no agobiar-se per aglomeracions. Aquest tipus de proves són un pèl agòniques, ja que es tracta d'anar el més ràpid possible al llarg de tot el recorregut. Com pujar un port en bici sempre 'amb el ganxo', sense descans de baix a dalt.
I l'asfalt deixa bastant més tocat que no córrer per muntanya. Les articulacions, els bessons, i en general el cos triga més a recuperar-se que no quan es corre per terrenys més tous, o quan se surt en bici. Al final, molt content per l'objectiu complert amb els 43'27".







Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada