CiclOQuel: Cursa de muntanya de Santa Coloma sota la neu.

divendres, 3 de maig del 2013

Cursa de muntanya de Santa Coloma sota la neu.

Dia de reis. Una pensada d'aquelles que sorgeixen barreja de la sobretaula i de l'esperit de nous propòsits de principis d'any. A Santa Coloma de Queralt fan una cursa de muntanya el 28 d'abril. La població no ens és aliena ni l'elecció casual, ja que va veure néixer el recordat Marià, gran caminador, fotògraf i amant de la contrada, i avi de les que ara són les meves nebodes. En això rau bona part de la motivació, i la resta la trobem imaginant un diumenge primaveral, de camps florits, ni massa fred ni massa càlid, ideal per gaudir corrent per la muntanya. A fora, aquell 6 de gener, ni plovia ni nevava.
Però quasi cinc mesos després les previsions no són bones. Baixada de temperatures i pluja. És més, durant la matinada ha nevat a la serra de Prades, i això ni cau gaire lluny, ni és gaire més amunt. La Panadella apareix coberta per un fi llençol de boira i la temperatura és de tres graus i baixant. La remulladeta sembla inevitable. Ens aixopluguem al bar Montserrat de la plaça major, on un parell de nois, amb cara i pronúncia - encara - de nocturnitat, em fan una última i lúcida reflexió abans d'anar a dormir la mona sobre la publicitat d'una omnipotent entitat bancària que lluïm al dorsal. Ni me n'havia adonat. Immediatament la faig desaparèixer.

Quan sona el tret de sortida em situo molt endavant, aprofitant que els primers metres són en baixada, seguint el grup que va rere els llums del cotxe de la local que obre la cursa. Sempre és millor córrer darrera la poli que al davant, oi? M'agrada la sensació de deixar-ho anar tot als primers compassos, tot i ser conscient que a poc a poc hauré de deixar que el primer grupet s'allunyi i anar trobant un ritmet que em permeti acabar sense arrossegar-me. Abandonem Santa Coloma i amb ella l'asfalt. Els tres primers kilòmetres encara vaig tibant, sempre per sota dels cinc per km, tot i que piquen lleugerament amunt. Però al quart he d'afluixar, quan el terreny ja s'enfila decidit remuntant el desnivell per situar-nos poc després en un altiplà.

I és aquí, entre camps i per terreny pla que comença a... gotes grosses? no, calamarsa? no, està nevant! Meravellós, quines imatges. Al cap i a la fi, el terreny ja era un fangar. Va ploure ahir i ha plogut tota la nit i continua, així que, ja posats, millor la neu que com a mínim ens deixarà uns records inoblidables. Després del primer avituallament abandonem les pistes forestals i ens endinsem en un terreny més trialer. Difícil de pujar-hi (si no m'empenyen el cul m'hi estic mitja hora) i difícil baixar-hi, tot i que aconsegueixo no caure. He dit ja com relliscava el terra?

El segon avituallament és al km 9 just quan travessem una carretera i després d'una pujada accedim a uns trams magnífics de corriols. Sense dubte el millor tram del recorregut. Un plaer córrer pel bosc i davallar fins al riu Gaià.

Sobre el riu Gaià

I és just en aquest punt que comença la darrera pujada del dia, que en diuen de Sant Gallard. Molt animat ja, tot i el desnivell. Els temps són bons, malgrat el terreny. Vaig dintre de les meves previsions optimistes i només queden dos i mig. Els flocs són cada cop més grossos i cauen a plom, que és quan és més bonic veure nevar. Sense vent.

Flocs enormes a Sant Gallard

Tot va bé

Poc a poc, la silueta del campanar majestuós i de la resta de Santa Coloma es va concretant entre la cortina de neu i la boirina. Ja ho tenim. Entrem als carrers. Kilòmetre 14, el que queda és la propina. 1h19' molt satisfet.