Davallant al pla del Bages

Una de les obsessions de qualsevol que practiqui Bici Tot Terreny (BTT) a Montserrat és trobar opcions que al mateix temps evitin l'asfalt, siguin ciclables i respectin el parc. En aquest cas intento aprovar una de les assignatures pendents. Arribar a Manresa evitant la carretera, encara que finalment aprofito un antic track d'una nocturna i em desvio fins a Sant Fruitós.
De Collbató a Can Maçana, no hi ha problema. El camí té trams durs pel pendent, però és sobradament conegut. Seguint els indicadors del Bruc, es passa per la Vinya Nova, Can Jorba, el Castell i se surt a una pista on els indicadors diuen Montserrat i Refugi Vicenç Barbé.
Poc després del trencant que ens menaria al refugi, es pren la pista que pujaria cap al coll de Guirló, fàcilment reconeixible perquè hi ha una barrera de fusta per a impedir el trànsit rodat. La duresa de la pujada s'intensifica aquí i el camí es va estretant fins a arribar a una altra tanca, ja a l'aparcament del coll de Can Maçana.
Prenc la carretera poc més de dos quilòmetres, en direcció al monestir. Poc després d'un revolt tancat, quan es deixa de baixar i la carretera fa un tobogan, a mà esquerra, un rètol marca Marganell. La baixada, ja fora d'asfalt, és ràpida i sense excessives complicacions, a banda de controlar la velocitat.
A Marganell prenc la carretera que menaria a Castellbell però només fins a pocs metres després de la cruïlla de Sant Cristòfol. Just al costat dret del restaurant que hi ha en un revolt, surt una nova pista, que mena a Castellgalí. Concretament a la part alta del polígon. Si l'esquivem per l'esquerra, arribem a zona urbanitzada. Una fleca, bon moment per a reposar amb un refresc.
Baixo fins a creuar la C55 i prenc la pista momentàniament asfaltada fins al nucli de Can Font. Després segueixo per terra seguint els indicadors de Sant Benet de Bages, punt final de la ruta, ja que per a arribar a Bufalvent per camins de terra hauré d'investigar més. El tram final discorre vora el Llobregat i amaga alguna sorpresa en forma de salts d'aigua, especialment si som amatents als afluents i rieres que hi arriben. El monestir l'han convertit en un complex turístic dels que fa por, amb edificis de vidre a tocar de la joia arquitectònica...