Per on era?

Avui sí ha sortit el sol

M'arribo fins al coll del Bruc i agafo la pista que s'escola des del mateix pas fins el Turó de l'Avellana. La mateixa que vaig fer amb els esquís dues setmanes enrera. En aquest cas, però, en comptes de pujar-hi pel dret, segueixo el gr, com si anés a la font del Ferro, a Castellolí. Així suavitzo el pendent i faig una mica més de recorregut. Més endavant, en una clariana, cal trencar a l'esquerra, en un indicador que diu Piera. La pujada es fa més dura just fins a la cruïlla amb la pista que he abandonat al principi.
Com que aquest recorregut l'havia fet sempre en sentit contrari i ja ha plogut, un cop a les antenes alguna cosa no faig bé perquè em desvio de la meva intenció de tornar a Montserrat. Sóc en una pista ample que si la seguís fins el final em deixaria a la carretera d'Esparreguera a Piera. Afortunadament coincideixo amb un altre ciclista que m'indica la manera de creuar els turonets que em separen de Collbató.
Sense no perdre'm excessivament vaig remuntant fins que enganxo una baixada rapidíssima que resulta que va a petar a la riera de Pierola... A dins. Hi baixa aigua i és agradable pedalar pel rierol. Llàstima que no estic per fotos perquè se m'ha fet tard, perquè passo per un camp d'ametllers dels dos colors que fa patxoca.
Des d'aquí ja només queda pujar la pista, força dreta, que mena a Can Tèrmens, i d'aqui creuar l'A2 per retornar a Montserrat.