Si n'hi ha, en raja

Demà farà una setmana que va començar a nevar, i encara déu n'hi do la neu que queda per la Catalunya central. Ens desplacem a un dels pobles amb més encant de l'Anoia, Sant Martí de Tous. D'entorn verd i humit, reserva un dels tresors naturals de la comarca: la fou de Tous. Un salt d'aigua no permanent que, de fet, només raja després d'episodis molt plujosos o, millor encara, després d'una nevada. L'aigua emmagatzemada es va fonent mica en mica i és probable que haguem vingut a l'indret en una ocasió immillorable.

Els camps del voltant del poble encara són emblanquinats. Els resseguim a través d'una ampla pista apte per a cotxes fins que arribem sobre la fou i ens endinsem per un corriol més petit i ombrívol on encara podem trepitjar neu. El sol s'ha encarregat que el dia fos agradable i, quan hem tornat ens ha demostrat el que és capaç de fer en només unes hores, a la vista de com havia retrocedit el blanc en alguns camps.

La neu se'ns en va, però ha estat bé!