Cap a Manresa

Continuo descobrint opcions per enllaçar Montserrat amb la capital del Bages. En aquest cas, ho provo des de Sant Pau de la Guàrdia. No cal arribar-se fins el nucli en sí, si no es vol, tot i que es recomanable la visita si no es coneix. Des del capdamunt de la urbanització de Montserrat Parc, inicio el descens per la pista enorme que davalla cap a Maians, tot i que l'abandono a la primera de canvi, per seguir la que va cap als Quatre Vents. Un xic més avall, després de travessar el torrent de Julenques, la pista convergeix amb la carretera de Can Maçana.

Fins aquí el tram que coneixia, però resseguint un track descarregat del wikiloc, i sense arribar a sortir a l'asfalt, continuo cap a Sant Salvador de Guardiola, per un camí una mica més dificultós que la pista per la que havia circulat fins a aquest punt. Primer travesso la zona d'urbanitzacions de Ca l'Esteve i més endavant el casc urbà del poble, via la masia de Cal Miralda, arribant a l'església parroquial, amb planta de doble nau i absis, de principis del mil·leni anterior.

Poc després de Sant Salvador perdo momentàniament el track i em trobo sobre la C37, la carretera que enllaça Igualada amb el meu objectiu. Afortunadament, trobo una pista poc després que em va apropant a un nou track descarregat. Passo per Cal Montconill i després descobreixo que el track condueix per un corriol molt estret, tipus motocross, amb alguns salts preparats amb fustes. A més, hi ha molts arbres que han caigut i interrompen contínuament l'escassa ciclabilitat.

Afortunadament, la tortureta acaba en una ràpida pista que, sortejant El Xup, em situa al doble revolt d'entrada a Manresa. Passo tan ràpid com puc per l'estació de tren, les piscines, i enfilo cap al pont de ferro, per sortir per l'avinguda dels dolors cap a les rotondes prèvies al parc de l'Agulla.