Camps inundats de flors grogues. Un premi, una recompensa, una compensació... una indemnització? La primavera es manifesta amb esplendor, tot i que el cel no vulgui acceptar que l'hivern s'ha fos. Sortim a explorar i a refrescar la memòria. Dues bicis noves recorrent camins que havíem fet fa temps. Records més o menys difusos, era per aquí, no, jo crec que no. En definitiva, com acostuma a passar en aquests casos, ni l'un ni l'altre. Baixem de Can Termes a la riera de Pierola i un cop aquí, som-hi, anem per aquí, nonono, reculem, provem per aquí, no tampoc. En definitiva, hem acabat en una torrentera bastant dureta i poc ciclable que ens ha portat a la pista que va del Turó de l'Avellana a la carretera d'Esparreguera a Piera.
D'aquí, després d'un parell d'intents infructuosos, ens arribem fins al Turó de l'Avellana. Després de superar les rampes que ens hi acosten, les fotos de rigor sota l'antena. Baixem cap a ponent, però de seguida trenquem per la pista que, en comptes de seguir el gr, baixa directa fins a can Soteres, on ens espera el fabulós tapís grog que cobreix els camps de conreu. Ens creuem amb tres ciclistes que pugen en sentit contrari al nostre. Arribem al coll del Bruc i creuem la carretera, ara sí seguint les marques del gr.
Arribats, abandonem l'asfalt i travessem el pàrquing fins a la tanca. Superada, un tram de descens pronunciat estret encadenat amb una nova pujada que ens situa ja a la baixada definitiva. Superem més endavant una nova tanca i a la cruïlla de quatre camins triem l'opció de l'esquerra que davalla entre camps d'oliveres fins a les poblacions del vessant sud-oest de Montserrat. Al final, més de vuit-cents metres de desnivell en 26 quilòmetres. Havia de ser sortir a fer un tomb...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada