Racons de la Conca

MARXA CICLOESPORTIVA RACONS DE LA CONCA.
ROCAFORT DE QUERALT.
143 KM. 2100 mts d'ascensió acumulada.

Volant en un grup immens quasi a seixanta per hora ressona al meu cap l'avís per megafonia d'uns minuts abans. Recordeu que fins a Sarral, la marxa és neutralitzada. No es pot avançar el cotxe.  Sarral és a cinc quilòmetres. És a dir, a cinc minuts i algun segon. A aquesta velocitat, com per avançar el cotxe. Així les coses ens plantem a la variant de Montblanc en vint-i-pocs minuts. Aquí és indispensable seguir bones rodes perquè es circula breument per carretera amplíssima, fins que a l'Espluga se surt i es puja a Poblet per Les Masies. Afortunadament no bufa el vent de cara com l'anterior cop que hi vaig passar. A l'alçada del monestir, es gira a l'esquerra per pujar el coll que hi ha fins a la cruïlla de Prades i Vilanova.

Pendent del pulsòmetre, sense deixar que el cor s'acceleri massa, es difruta del port. És llarg, però no amaga cap rampa traïdora. La traça de la carretera que queda per pujar es visualitza sovint, tot i que l'entorn és frondós. De la cruïlla i fins a Vilanova de Prades es planeja, es puja, es planeja. Passat el poble sí que comença la baixada més llarga del dia. De nou fins a l'Espluga per remuntar el coll de Senan. Viatjo en un grup de cinc i en una rotonda en què vaig al darrere, el ciclista que tinc davant l'agafa amb massa precaució. Quedem tallats. Un mal moment, fins que veig que dels altres tres se'n despenja un. Finalment tornem a formar un tercet per afrontar el port.

Són nou quilòmetres amb rampes que no superen el 6%, es fa bé. A mitja pujada giro el cap i veig que no gaire lluny ve un grup nodrit. Vaig calculant i abans que s'apropin em deixo caure. Afluixo i espero. Just abans d'agafar-nos, el grup també es trenca. El primer passa massa fort, però més endavant l'agafarem. Un del Cunit i a la seva roda una noia. Allò és un rosari, però entre estires i arronses passem la part més dreta i ja som dalt. Quatre quilòmetres enllà, avituallament. Aquí sí que paro, ja que he prescindit del primer. Els queda isotònica, així que en reomplo els bidons. Agafo un plàtan i continuo.

Carretera estreta i nova baixada. Formem un nou grupet, però a les primeres de canvi, quan la carretera torna a pujar, es desmembra de nou. Vaig al meu ritme, tranquil, però m'ho estic passant bé. Anant cap a Forès hem de coronar l'alt de Belltall. La carretera és bona, no hi ha trànsit, fa la calor justa i és de rampes continuades. Agafo un que se'm posa a roda una estona i el convido a tirar fins a agafar tres més que tenim a uns tres-cents metres. En el següent relleu es queda. Els tres de davant se separen i abans de coronar enxampo un que m'acompanyarà fins a l'inici de la pujada a Forès.

Aquest collet ja és una altra cosa. Són només quatre quilòmetres però hi ha rampes del 10%. Nou rosari de corredors. Al poble, situat al quilòmetre 100, hi ha avituallament. Carrego aigua perquè s'ha acabat la isotònica. En començar a baixar vaig en un tercet que aviat es converteix en quintet. Acabat el descens, entrem en un terreny trenca cames remuntant el Riu Corb. Passat Vallfogona agafem una pista asfaltada. L'última pujada, el coll de Pinyes... dos quilòmetres m'han dit a l'avituallament.

Els ulls oberts com taronges quan veig l'indicador d'inici de port. 3 km, rampes del 17%. Al quilòmetre 126 una broma així no fa gràcia. Al primer revolt prenc consciència que no és cap broma. L'asfalt s'enfila com una mala cosa. Comencem a retorçar-nos. La roda del darrere patina a la grava. Veig dos per davant que van a peu i m'apunto al club. Mentre camino, a més de quatre per hora veig un que em treu un centenar de metres patint, fent equilibris sobre la bici i m'adono que quasi no em treu terreny. Passada aquesta rampota torno a la bici i arribo a l'avituallament més fresc. No hi paro. El coll no ha acabat, però.

Queden algunes rampes amb percentatges de dues xifres. I la traca final. Quan es corona, degut a un nou canvi de pista, la pujada no ha acabat. Tres quilòmetres més que ens situen, ja bastant madurets, a Segura, i d'aquí ja sí en baixada ens atansem a Conesa per cobrir els sis quilòmetres que ens retornen a Rocafort de Queralt. Al final, massatge reparador, dutxa, una mica de menjar, bones sensacions, una classificació discreta i, un lot de cava i vi. Aquest any va de vins la cosa.