Típic dia mandrós que reunia tots els condicionants per a no sortir amb la bici. Dia trist, fred i amb amenaça constant de pluja. Si hagués hagut de triar un recorregut per carretera no sabria per on haver començat. Quants quilòmetres, quines pujades, i si plou? Al final, al Circuit de Catalunya a fer una desena de voltes. I a més, encara els núvols han obert i han deixat que els darrers rajos de sol fessin que en algun moment la roba que portava, d'hivern, sobrés una mica.
Avui hi havia pedretes, el que en diem grava quan veiem els cotxes i les motos per la tele, en realitata són unes "pedretes" considerablement grans per ser "pedretes". Devien haver fet entrenaments abans que comencéssim nosaltres. Tres voltes apretant i set mes de rodar, entre els vuit minuts i mig les més ràpides i els deu - onze de les de transició. El Bicircuit és com anar al gimnàs, hi vas al final del dia, fa mandra, però t'obligues i quan surts et sents molt millor, renovat i amb aquell cansament que et permet anar a dormir com un nen.
Avui hi havia pedretes, el que en diem grava quan veiem els cotxes i les motos per la tele, en realitata són unes "pedretes" considerablement grans per ser "pedretes". Devien haver fet entrenaments abans que comencéssim nosaltres. Tres voltes apretant i set mes de rodar, entre els vuit minuts i mig les més ràpides i els deu - onze de les de transició. El Bicircuit és com anar al gimnàs, hi vas al final del dia, fa mandra, però t'obligues i quan surts et sents molt millor, renovat i amb aquell cansament que et permet anar a dormir com un nen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada