Hem arribat ja de nit i hem trobat un bon lloc on acampar en un port en què no és fàcil, ja que malgrat la longitud que té, la majoria del recorregut és força estret. De fet, abans del 2007 era una pista no asfaltada, i la van enquitranar especialment pel Tour d'aquell any. És impressionant el nombre d'estels que brillen al cel. Som a cinc quilòmetres de dalt, un punt quilomètric que té un 10% de mitjana, viam si aquí sí que veiem batalla.
A les nou del matí iniciem la baixada cap a Mauléon-Barousse, localitat on comença l'ascensió al port de Balès. La temperatura en les parts ombrívoles és encara fresqueta. Un cafè a peu de port, que ens fa pensar que tot i que a casa no tenim tants ports com aquests, en cafè sí que sortim guanyant... Anem al lavabo i quan sortim veiem que la Gendarmérie ja nega el pas als vehicles a motor. Ideal per pujar molt més tranquil. Pocs minuts després afrontem les primeres rampes. Seran 19,1 km amb una mitjana enganyosa del 6,1% Està catalogat com a Categoria Especial, perquè tot i que té uns quants quilòmetres suaus a la primera part, les rampes més a prop del coll són realment dures.
El pas per Ferrère, en la part encara plàcida de l'ascensió
Animadíssim en aquesta part intermitja, encaro les primeres rampes de consideració. Entre el quilòmetre 9 i 10 hi ha una mitjana de quasi l'11% que comencem amb una rampa continuada del 12% És el moment de les primeres crisis entre els nombrosos aficionats que pugen en bici. És el cas d'un ciclista nòrdic de pes considerable que està parat mirant l'asfalt amb la cara absolutament enrogida. Després es van alternant els trams del 5-6% amb els que ronden les dues xifres.
Fins que m'apropo a la part on tenim el cotxe. El rètol marca que el proper quilòmetre és al 10% En realitat els primers hectòmetres són més suaus. Com a la corba on hem acampat, per la qual cosa el darrer mig quilòmetre s'encabrita per sobre de l'11% I manté la constant així fins als darrers dos quilòmetres, moment en què es passa per un avantcoll i el paisatge es fa diàfan, d'una verdor espectacular, on els ramats pasten aliens a la brillantor de la successió de caravanes que marquen de forma evident les rampes que encara queden fins a coronar.
En la última part de l'ascensió, l'espai esdevé diàfan. A poc més d'un quilòmetre de dalt una font natural d'aigua fresqueta que fa les delícies dels aficionats.
El que queda fins dalt és una mica més suau, però oscil·la entre el 7 i el 8 quasi 9% La presència d'aficionats s'intensifica a partir de l'últim revolt. A dalt, els bars plens de gent en busca de refrescos, alguna cosa per menjar o cervesa. M'omplen els bidons d'aigua de franc, un detall. Apareix la Gendarmérie que comença a desplegar-se, indici que en qualsevol moment començaran a ordenar els ciclistes que vagin a peu. Així que és el moment de començar a baixar i fer-nos alguna foto en el que hi ha d'aquí al cotxe.
EL PAS DELS 'PROS'
Els aficionats francesos van bojos amb les victòries d'etapa, després de no guanyar cap Tour des de fa vint-i-cinc anys. Avui ha estat el torn de Thomas Voeckler, veterà corredor que acumula dotze participacions en aquesta ronda i s'ha proclamat aquest any campió del seu país. Ha estat el més fort d'una escapada de deu corredors que han arribat a tenir fins a deu minuts d'avantatge sobre el grup. 
Els favorits han tornat a passar plegats per la nostra posició, quines cares de patiment. Si arribo a veure això de petit en comptes dels resums amb musiqueta de la tele, segur que no m'aficiono al ciclisme. Després hem anat a veure la tele en una caravana i ui, ataca Schleck, ui què li passa, ui s'ha parat, ui se'n va Contador. Baixada suïcida i agafa el maillot jaune. Xiulada al podi. La polèmica està servida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada