De nou per l'asfalt més habitual, de nou a les rampes montserratines, mirant de mantenir el cop de pedal d'aquests darrers dies als colls pirinencs. Tot i això, a mitja pujada he vist com s'aproximava un ciclista. M'ha passat com un míssil. Molt fort. Mirar de seguir l'estela del seu maillot del berguedà hagués estat impossible, així que em concentro a mantenir el ritme i les pulsacions.
A l'alçada del monestir de Sant Benet una monja contempla el panorama, trencant sigil•losament la solitud d'aquest matí de cel cobert però xafogós. Poc després supero un parell de beteteros i els personatges fins aquí esmentats són els únics amb els que he coincidit fins que arribo al peatge. Avui no m'enfilo al monestir i em dirigeixo cap a can Maçana a completar la volta al massís de Montserrat.
Després a casa, a veure des de la tele la que hauria de ser la gran etapa del Tourmalet. Amb una lleugera recança per no haver-me quedat per allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada