Dimecres, quan tornàvem dels Pirineus, vaig rebre un missatge engrescador. Divendres sortida nocturna en BTT a Igualada. Sopar a mig camí. Així que no ho vaig dubtar i m'hi vaig apuntar. Un bon canvi de terç després d'aquests dies d'ascensions per carretera.
Sortida de pocs quilòmetres, més de germanor que no d'una altra cosa. Això sí, amb una component d'orientació, seguint els pictogrames que ens han preparat. Sortida de la plaça de cal Font i tot seguit cap a la vora del riu. Ens creuem amb un ramat. Poc a poc el sol es va ponent i en una estoneta comencem a encendre els frontals, que aviat seran indispensables per a progressar. La lluna, que és quasi plena, fa la ronsa darrere uns núvols grissots que ens fan dubtar si no ens mullarem.
Arribem a sopar. Una vella masia molinera. Déu n'hi do el tiberi. Que si entrants, que si amanida, que si vinet, que si carn, que si cava, que si postres. Se'ns fan les mil. Sortint una breu pujada que ens mena a dalt de tot de la muntanya del Pi, balcó nosturn sobre Igualada. Baixada i de nou cap al riu, per arribar a la capital de l'Anoia fent abans una parada a la font de la Carota. Xerradeta a cal Font i cap a dormir a hores més pròpies de farra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada