Quan baixava abans de les vuit el coll del Bruc, i notava l'absència de fresca en l'ombra, que em feia pensar que la calorada seria avui intensa, no tenia del tot tancada la ruta que faria, tot i que sí hi havia unes línies mestres traçades. L'objectiu era fàcil d'assolir. Matxacar-me un bon nombre d'hores. He travessat Igualada per la NII i n'he sortit per atansar-me a Jorba.
Poc després començava una nova pujada, fins al parc eòlic de la serra de Rubió. Nou quilòmetres que de mitjana fan al voltant d'un 5%, una mitjana molt enganyosa, perquè els descansos són llargs. Un cop dalt he tombat a l'esquerra, allargant una mica més l'ascensió.
Circumstància 1. En J.
Un cop havia coronat definitivament Les Malloles, ha aparegut en J. - Perdona, per anar a Sant Guim de Freixenet? Qui pregunta té 14 anys, i és dels Bonavista de Manresa. Em parla de la ruta que estan fent amb el club, que s'ha despistat i porta un petit embolic amb els pobles que ha de passar. Em diu que han de passar per Calaf i li dic que seguint per la carretera que som s'hi arriba, però que a Sant Guim segur que no és aquesta. Jo havia de desviar-me al cap de pocs quilòmetres, per Les Coromines i estalviar-me d'aquesta manera el pas precisament per Calaf. Però li dic que l'acompanyo.
Quan arribem a Prats de Rei, en veure les indicacions en una rotonda, recorda que havia de passar per Copons, i no per Ponts, com m'havia dit. Això ja em quadra més. Em diu que té temps d'arribar al bar i que no pateixi. Jo enfilo cap a Calaf, però pocs metres després m'empenedeixo d'haver-lo abandonat, així que giro cua i faig una contrarrellotge per enxampar-lo, tement que a Copons es tornarà a perdre. Tan jove se'l veu tan fràgil a la carretera. I efectivament, a l'entrada de Copons veig com se salta la desviació de Veciana, que és la que ha d'agafar.
Després de la pujadota de Les Malloles, déu n'hi do la que s'ha hagut d'empassar fins a Sant Guim, remuntant fins un nou parc eòlic, emocionat quan li dic que som al límit amb la província de Lleida. Arribem i localitzem el bar, amb una setantena de quilòmetres ja a les cames, tant ell com jo. Aprofito jo també per esmorzar i sortint m'afegeixo al grup que formen els manresans.
Circumstància 2. El g.
Arribem a Calaf amb intenció de tirar pel dret fins a la capital del Bages, via Rajadell. Jo després tinc pensat pujar a Montserrat per can Maçana. Però el genoll, que ja ha arribat carregat a Sant Guim, m'avisa insistentment que no està bé. Crec que avui he abusat de desarotllo. No seria la primera vegada que desenvolupo una tendinitis per no fer cas als senyals, així que em desvio novament en direcció a Prats de Rei per tornar a Copons (foto) i d'aquí a Jorba fins a Igualada.
A la capital de l'Anoia, la molèstia és intensa. Tot i això a Castellolí, quan la carretera s'endureix ha baixat bastant. Afronto el coll del Bruc amb optimisme, esperant no haver forçat en excès ens els 132 km i 1700 mts d'asecensió acumulada, esperant que amb un parell de dies de repós, gel i aine's la cosa marxi sense fer soroll, com ha arribat. Veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada