No vull deixar passar l'ocasió que em brinda publicar aquesta ruta per afegir-me a la reivindicació per la VEGUERIA PENEDÈS. En un moment en què sembla que haurem de recular per tornar a demanar totes les vegueries, ja que ni organitzar el territori ens permeten. El 10-J ves amb la bici, si vols, però si hi vas, allà ens trobarem. 
Primer divendres de juliol i el trànsit arran de costa és ja intens, massa intens. Abandono primera línia de mar per endinsar-se en un dels recorreguts paisatgísticament més rics que conec per la zona. El pantà de Foix, en aquest cas atacat des de Vilanova i la Geltrú. La carretera guanya en tranquil·litat un cop superem l'entrada a un parell de càmpings. Terreny amunt i avall amb tendència a pujar. Avui cadència el més alt possible i pulsacions limitades. Movent i reservant les cames al mateix temps.
Un cop arribat a Castellet, enfilo cap al nord via Torrelletes i Les Masuques. He perdut la companyia de l'aigua però les vinyes i masies del Penedès més pur són una constant. Travesso algunes cicatrius en el territori. La nacional, l'autopista i la línia del TGV i m'arribo al tranquil nucli de Sant Marçal, per enllaçar poc després amb la carretera que ve de La Múnia i atansar-me a Sant Jaume dels Domenys.
Trenco la baixada directa cap al Vendrell per desviar-me, passant per Banyeres, cap a l'Arboç. Sobrepasso mercès a un pont el TGV, que circula "lleugerament" més veloç que jo, i un cop a la capital de la Giralda, m'incorporo a la N340 uns pocs quilòmetres, fins que a l'alçada de la cooperativa de Bellvei prenc a l'esquerra la via secundària que condueix a Calafell, telonat el seu castell pel mar, i per la munió de cotxes que transiten per les carreteres més properes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada