Seguint Le Tour. Soulor + Aubisque

Any 1910. 21 de juliol. Sí, demà farà 100 anys. L'etapa del Tour sortia de Luchon, on va acabar la d'ahir, i arribava a Baiona, 327 km més enllà. Però la distància no era el pitjor per als participants. El món del ciclisme estava a punt de descobrir els quatre ports que composen el que es coneix com el cercle de la Mort. Peyresourde, Aspin, Tourmalet i Aubisque, igual que avui, per confegir un menú terrorífic avui dia i en aquella època absolutament salvatge.

Octave Lapize, que té l'honor de ser el primer ciclista en coronar el Tourmalet va haver de fer a peu alguns trams d'aquell coll i del propi Aubisque perquè no era capaç de mantenir l'equilibri per les pedres que hi havia en aquelles carreteres sense asfaltar. Quan va coronar l'Aubisque li va etzibar un "-Ah, les assassins!" a un membre de l'organització que controlava el pas dels corredors. Va atacar al primer coll i va arribar amb una mitjana de 23 km/h, un autèntic repte per a qualsevol cicloturista avui dia, amb les carreteres i bicicletes incomparablement millors.

L'Aubisque és també l'únic dels quatre colls que jo no havia pujat mai, així que cap a Argelès-Gazost vam fer cap ahir a la tarda. Per coronar els seus 1709 msnm cal pujar primer el col du Soulor. És un port molt irregular, amb tres quilòmetres durs, per sobre del 7% en sortir d'Argelès. Després un terreny bucòlic de prats, de fals pla que enllaça diferents poblets, fins a arribar a Arrens.

 

Terreny bucòlic abans dels últims vuit quilòmetres del Soulor. Ciclistes aficionats trepitjant la inacabable estela d'inscripcions que deixen els de la fundació d'Armstrong. La veritat és que es passen una mica, ja que hem seguit els missatges durant una vintena de quilòmetres. A més mentre pinten taponen un carril i fan l'ascensió realment complicada entre els ciclistes que pugen i alguns cotxes que baixen.

A partir d'aquí s'entra en matèria, amb unes rampes que es mantenen per sobre del 8% durant vuit quilòmetres. Realment dur. Comença a fer calor de veritat. Aquí no m'ho passo tan bé com ahir, no vaig tan fi i potser hi ha massa gent. Però ja se sap que quan no vas, tot molesta. Finalment corono i menjo una mica, mentre espero el meu torn per fer-me la foto de rigor al costat del rètol.
La segona part és molt millor.

Després dels tres quilòmetres de descens comença la remuntada vers el colós Aubisque. He recuperat força i el principi és molt suau. A més, durant la baixada he tingut l'oportunitat de disfrutar d'unes vistes inigualables sobre el circ de Litor, i de la carretera que ara remunto, gravada en una immensa paret que es precipita sobre el buit.

Molt més animat passo la zona de túnels i veig com un ciclista de Calatayud fa broma amb una noia dels Estats Units que li respon amb petits atacs. Maño, que se te va, li dic, i així fent broma, la zona més dura se'ns fa molt curta fins que ataquem el darrer quilòmetre esprintant i rient, cridant a topeeeee, viam si algú fa un video i ens veiem al iutub.

EL PAS DELS 'PROS'
La idea era tornar enrere a veure el pas dels professionals en algun lloc entre Soulor i Aubisque, però la veritat és que a la zona del coll l'ambient està molt animat i gens saturat. Sembla que la gent s'ha repartit entre els quatre ports de la jornada, i fa la sensació que aquí hi ha força menys gent que a Soulor. Així que decidim quedar-nos a fer cerveses aprofitant la tele de la carpa bar que hi ha muntada. Avui no regalen l'aigua però m'han convidat a una birra. Són gent amable.

La gent mirant l'etapa a la tele del bar. I portada de l'Équipe, que titula Contador sense pietat

A més l'etapa ve molt interessant. Per davant hi ha gent com Lance Armstrong, Vinokourov i Sastre. A punt de coronar el Peyresourde, ataca Van den Broeck, cinquè de la general. Del grup de favorits es despengen a l'Aspin Evans, Samuel Sánchez, tercer de la general i Joaquim Rodríguez, vuitè.
Però al Tourmalet tot ha tornat al seu ordre i l'etapa s'ha tornat ensopida. La presència d'Armstrong, vint-i-nové classificat, i Moreau, trenta-uné, en l'escapada és l'únic relativament interessant. Al bar fem broma amb uns de Cantàbria sobre la instauració d'un maillot negre en contraposició al blanc, que marca la classificació dels joves.

On hi ha molta gent sempre hi ha algun burro. La marmotte, que tampoc no ha volgut perdre's el pas del centenari.

I així, agrupadets els favorits, els hem tornat a veure passar. Al final, sisena victòria d'etapa francesa, país que a la sortida comptava amb trenta-cinc corredors, així que no està malament.

Les últimes exhibicions de Lance Armstrong i el grup de favorits coronant l'Aubisque, amb Contador i Rodríguez preparant els diaris per protegir-se al descens.

El que tampoc no ha estat gens malament ha estat el retorn a Argelès. Immersos en grups de cicloturistes, recorrent les parets del circ de Litor, exigint-se una mica en la remuntada al Soulor, i en la llarga baixada fins a Arrens i en els plans de després, en què els més rodadors han fet les seves demostracions. Resumint, 1500 metres d'ascensió acumulada en només 58 km. Inusual, oi?

PD: Volíem aguantar la jornada de descans i veure l'etapa del Tourmalet, però el temps s'ha girat, així que hem pactat tornar a casa.

ETAPES ANTERIORS: Port de Balès   Ax 3 Domaines