Montserrat

Tot i que ho tinc molt a prop de casa, aquest any encara no havia fet una ascensió sencera a Montserrat, des de Monistrol al Monestir. I és una bona referència per mesurar l'estat de forma, donat que la tinc tant apamada que puc comparar el temps entre moltes ocasions al llarg dels anys.

Dels d'aprop de Barcelona és un port molt port. M'explico. Té "pinta" de port. Gràcies al traçat de la carretera  i l'orientació dels seus revolts, amb diverses zones des de les quals es pot albirar el que queda per pujar o fer una ullada al que ja hem superat. El paisatge és sempre espectacular, amb les escarpades parets de la cara nord aixecant-se ben dretes apuntant a un cel que pot ser que la boira no ens deixi veure. Però si aquesta ens cobreix quan comencem l'ascensió paga la pena tirar cap amunt igualment, perquè pot ser que a mitja pujada en sortim i trobem un dels espectacles més grans d'aquest massís, i pedalem sobre un impressionant mar de núvol. No és el cas d'avui, en ple estiu no és tan probable, quan el que de ben segur ens farà la guitza és la calor. Podem refrescar-nos i reomplir bidons si ens cal a la font dels Monjos, quan ja haurem superat més de la meitat de l'empresa.

El port, tècnicament, consta de nou quilòmetres que reserven rampes que poden arribar al 12% i que fan una mitjana del 7%. Especialment dur és l'últim revolt abans de les barreres del complex del monestir, a l'alçada de l'àrea de descans dels degotalls. La veritat és que la inclinació és manté bastant constant en tot moment, encara que farem bé de no refiar-nos de la suavitat de les primeres rampes, perquè passat el nucli antic de Monistrol, la cosa es posa més seriosa. El tram més dur comença passat el monestir de Sant Benet, on gaudim d'un descans d'uns tres-cents metres. I, compte, que un cop passades les barreres del pàrquing, hi ha una mica més de mil metres encara força drets.

El temps esmerçat no ha estat pas dolent. A menys de tres minuts de les vegades que l'he pujat més de pressa, i exactament igual que quan tenia disset anys, ara que en fa disset que els tinc. Tanmateix les sensacions no són del tot bones. Tot i que he passat molts ciclistes i no m'ha rebassat cap, sembla que últimament cap i cames s'han divorciat i tot i que el resultat pugui ser acceptable, em sento fluixet, pensant que no vaig, no vaig.

Altimetria de Montserrat, mercès a altimetrias.com