Ni un gramet de força, no m'ha quedat. En una setmana de temps insegur i xàfecs, gaudim d'allò que en diuen una petita finestra meteorològica. Contra la rutina d'obrir la persiana i xocar la vista contra un cel grisot, avui un dia diferent, de colors. Contra la rutina dels tres quarts d'hora de rodet, surto carregat d'ànims per afrontar una circular al Baix Llobregat Nord, pedalant de baixada al costat del Llobregat, que pren una tonalitat marrona com un camaleó per emular el color de la terra per on flueix.
Rodar amb vent favorable, amb terreny que tendeix a baixar, amb un munt de ganes. Fins a Martorell, on la ruta canvia totalment d'orientació i enfilo la carretera que ressegueix les vinyes penedesenques de l'Anoia. Ara la carretera tendeix a pujar. Tot i que els rètols diuen que La Beguda Baixa, això és en sentit contrari. Paulatinament, la mitjana, que m'ha permés cobrir els primers trenta-quatre quilòmetres en una hora, es va reduint. Supero Masquefa i m'atanso a Piera, on prenc una nova desviació per passar pels Hostalets de Pierola, i seguir per la carretera d'Esparreguera.
A mig camí, tinc una idea per estalviar-me el pas per la població i uns pocs quilòmetres avorrits pel lateral de l'autovia. Baixo a Pierola per una petita asfaltada que davalla vertiginosament recoltzant-se en dos o tres revolts i em situa a la riera. Uns hectòmetres sobre terra per tornar a l'asfalt i afrontar un mur que supera 130 metres de desnivell en menys d'un quilòmetre, fins al capdamunt de la urbanització Serra Alta, i que a la primera part té un parell de replanets, que fan que en realitat les rampes dels carrers siguin duríssimes. A falta d'aficionats com a l'Angliru o el Rat Penat, a banda i banda del carrer, des de les cases, els gossos borden embogits al meu pas. Miro el comptador: 174 pulsacions, 7,4 per hora, 46 pedalades per minut.
Aixó, aixó... entrena fort que el dia 10 encara pujaràs (pujarem) més les pulsacions!! Aquests rampotes fan mal... no només a les cames ;-)
ResponElimina