Quan el cos i les cames demanen més... i al damunt fa un temps tan bo com el d'aquest cap de setmana... I a més no ha calgut matinar... I a més, avui m'esperava la paella de la mama...
A l'hora que ahir ja havíem coronat el Turó de l'Home, començo a pedalar, quasi sempre en pla baixador per anar a buscar la capi, tot resseguint el riu Llobregat. Una ruta que un dia feiner pot ser insofrible pel trànsit, però que en diumenge, de tant en tant, és agraïda de fer. I amb més desnivell negatiu que positiu, que algun dia ja toca relaxar les cames.
El que ha passat d'inesperat, és que, entre Esparreguera i Olesa, en franca baixada, he sentit un impacte molt fort a la cama. En un primer moment he pensat que havia saltat una pedra d'un cotxe que pujava en sentit contrari. Però la sensació de cremor m'ha fet pensar en una punta de cigarreta. He hagut de parar perquè cremava moltíssim. Però no, el culotte no estava trencat ni cremat, i de seguida he vist que era una picada d'una abella o un bon abellot, que ja sembla difícil a més de quaranta per hora. Crec que deu haver xocat contra mi i al quedar-se mig estabornit s'ha defensat i ha atacat.
La resta del camí l'he pogut fer bé, perquè aquestes coses al primer moment no fan tant de mal. Així he tirat per l'antiga NII via Martorell, Sant Andreu, Molins, Sant Feliu. Com que he arribat a la Diagonal amb molt de marge, m'he desviat per la part alta i he fet temps pujant a Vallvidrera. Quin bon temps, quin dia més clar. Un quintet i cap avall.
 |
| El Pont del Diable, a Martorell |
 |
| Vallvidrera, el Tibidabo i la torre de Collserola |
PD: La cremor no va marxar en tot el dia. Els dies posteriors estan sent pitjors. La zona afectada s'eixampla i de la cremor localitzada es passa a una molt empipadora coïssor. Aviam si ja comença a anar de baixa...
Las abejas siempre tan oportunas. A mi tambien me pasó otro dia dando un relevo y tuve que aguantar hasta poder quitar la mano del manillar. Que cabronas son!!
ResponEliminaNi siquiera los pros se libran, mira Purito la etapa que ganó, que pasó la meta con la mano tapando un ojo, y cuando le preguntaron que significaba aquel gesto, dijo que le habia picado una abeja el ojo.
Como si no bastara con los coches, ahora incluso las abejas nos persiguen, jejeje
Aiiiixx
ResponEliminaqué nochecita he pasado!
Si, encima seguro que Purito no puede meterse todo lo que yo estoy probando para 1.- paliar 2.- desinflamar 3.- que no se infecte. Fijo que daba positivo en el antidoping.
Qué deporte más majo este del "biciclismo", oi?
Com tens la picada????
ResponEliminaBé, devia ser un bon abellot, o un borinot, perquè déu n'hi do!
ResponElimina