Enllaçant portals

Una ruta pendent, seguint el track d'una marxa organitzada a l'abril. Una volta completa al massís de Montserrat, enllaçant els quatre pobles que donen accés al parc natural, agrupats sota el nom de Portals de Montserrat. Precisament La Portals és el nom amb què han batejat la marxa, que em vaig perdre perquè les mil places per inscriure's van volar abans que no em decidís a tornar a donar-li a la BTT. Són 53 km i més de 1200 mts d'ascensió acumulada. Com que el nombre de participants era tan alt, la marxa discorre sempre per pistes practicables, a excepció d'algun punt més complicat en els trams finals d'assalt al coll de Can Maçana.

El recorregut parteix de Collbató (primer portal) i ben arrambat als contraforts de Montserrat, es dirigeix cap al Bruc (segon portal) passant per la Vinya Nova, Can Jorba, on hi ha les primeres rampes de consideració, i el Castell, per retrocedir poc després cap al centre del poble. Sortint pel nucli del Bruc de Dalt es continua pujant, pendents cada cop més drets i camins que es van estretant, fins a arribar a l'aparcament del coll de Can Maçana. D'aquí, una breu baixada per asfalt per la carretera que va cap al monestir, fins a trobar una pista que surt a l'esquerra i davalla cap a Marganell.

Es passa per Cal Massacs i Cal Mossarro i s'ateny la carretera que davalla en direcció Castellbell i el Vilar. Poc després de superar Marganell (tercer portal) es pren la carretera que puja cap a Sant Cristòfol, tot i que un centenar de metres després s'abandona l'asfalt i se segueix per una bonica pista que mena al prat del Mas Roig, un indret ampli amb unes vistes sensacionals de Montserrat. Seguidament s'arriba a Sant Cristòfol, s'entra el poble per una pista de terra paral·lela a l'asfalt i finalment s'hi convergeix, per remuntar fins que en un revolt que supera un torrent, una nova pista surt a l'esquerra de la carretera.

Sembla que vulgui baixar, i de fet ho fa, però de tant en tant reserva alguna rampa ascendent, i així va fent, resseguint la cara nord de Montserrat, per comunicar, quilòmetres enllà, amb Monistrol de Montserrat (quart portal). Cola en un bar i a seguir, ara acompanyant el Llobregat per una pista que vol ser planera, però feixuga pel ferm, per la quantitat de bassals i de fang que hi ha i impossible per a al·lèrgics. El pol·len atapeeix el terra de tal manera que fins i tot oculta algun bassal. Finalment, i després d'un tram més de descens, s'arriba a la Puda, des d'on cal travessar la carretera C55 per a remuntar metres en direcció a la colònia Sedó, entre Olesa i Esparreguera.

En sortir de la colònia, es pren a la dreta un camí que s'endinsa en la riera del Puig. Un tram dur, amb calor i el terra molt remogut. Quan el ferm millora és perquè s'abandona la riera i es comença a remuntar metres per una pista amb força pendent i revolts. D'aquesta manera s'arriba a Can Roca i d'aquí a la zona nord d'Esparreguera, on es pren el camí pedregós que porta de nou, entre tres i quatre hores després de sortir, a Collbató.