Un tomb per la Segarra

Ca n'afartapobres és el sobrenom amb aires de masia que un inquiet esportista que volta per l'Anoia li ha posat a l'Àrea de Guissona, en referència als suculents menús que s'hi poden menjar a baix preu. Arribats en aquesta "masia", dirigim els cotxes a la sortida del poble en direcció Massoteres, on iniciem la ruta, per una pista còmoda que s'obre camí entre camps de forma planera. Seguint el camí a Cornudella, travessem una petita carretera i una primera pujada ens situa a l'inici d'una baixada plena de graveta que fa que alguna roda prengui vida pròpia.

Passem Cal Mutxatxa i ens apropem a una masia que s'aixeca dalt d'un turó. Un parell de revolts i una breu rampota final ens fan guanyar l'alçada necessària per mirar-la a nivell. Continuem i baixant cau una noia. Ella no s'ha fet mal, només el seu peu, diu. Una última pujada per atacar un nou altiplanet per on recórrer ara sí un tram molt fàcil fins a Sanaüja, on esmorzem.

De tornada, i després de fer un quilòmetre per asfalt, seguim una pista paral·lela al Llobregós, riu permanent però que ara llueix un cabal notable. Així arribem a una nova masia, rere la qual travessem el riu, per remuntar la pujada més sostinguda de la sortida. Un pèl dura en la segona part quan enfilem un corriol estret i moderadament tècnic on em sorprenc a mi mateix arribant fins dalt sobre la bici. La llàstima és que la roureda que travessem va patir l'incendi de l'estiu passat.

Ens atansem a Selvanera, que algú sosté rep el nom dels frondosos boscos que en època medieval tapissaven la contrada. D'aquí per pistes ara ja sí còmodes només la pujada per pista fàcil fins als masos de Montanyana. Des d'on bàsicament en pla i baixada pedalem de nou fins a Guissona. Una trentena de quilòmetres amb cinc-cents metres curts d'ascensió acumulada. Una ruta recomanable pels que comencen en BTT, però a evitar, per l'escassa vegetació alta, en dies de molta insolació.