El que ens reserven

Aprofitant que he baixat a la plana a fer tràmits d'aquests que val més que hi vagis a primera hora, he muntat la bici el cotxe i quan he acabat he fet una sortideta no massa exigent i que recomano molt a qui tingui l'oportunitat de rodar per aquestes contrades, situades en el triple límit provincial de Lleida, Tarragona i Barcelona.

Surto de Jorba i enfilo cap a La Panadella, per la NIIa, o sigui, la NII de tota la vida que ara descansa tranquil·la al costat de l'autovia A2. I ben aviat, uala! si hi ha algú que pensa en nosaltres. Han fet un carril bici en aquest troç de carretera que no passa ni déunostrusenyor (en tota l'ascensió m'han avançat un tractor, un turisme i un camió). Fins aquí, collonut. Però clar, és el típic carril bici que recull tota la brutícia que els que circulen per la calçada van escopint cap als laterals.

Arribat a Santa Maria del Camí, el carril s'acaba i continuo per la carretera, ben tranquil, fins a coronar La Panadella. Baixada en direcció Lleida i a pocs quilòmetres cruïlla a l'esquerra. Terreny de fals pla pujador travessant les poblacions de Sant Antolí, Pavia i Talavera. I a partir d'aquí desnivell més còmode per atansar-me a Santa Coloma de Queralt. En el límit entre les comarques lleidatanes i les tarragonines, la carretera es converteix en una pista estreta, però amb asfalt impecable. Aquestes carreteres no tenen vorals, però no es necessiten. Tota la ruta transcorre per vies molt poc transitades, a excepció de l'aproximació a Igualada des de Tous i els dos quilòmetres que sortint de Santa Coloma, m'apropen a la cruïlla d'Aguiló.

Li tenia ganes de revenja a aquest tram que mena a Sant Martí de Tous, perquè un dia anant cap a Poblet el vaig fer en sentit invers i déu n'hi do, com pujava. Així que fet a l'inrevés ha esdevingut un divertit descens. A tres quilòmetres d'Igualada, rotonda i cap amunt de nou, en direcció Jorba, que està ben aprop. Atrapo un ciclista amb qui comparteixo els darrers dos dels seixanta quilòmetres llargs que he fet, el temps suficient perquè m'expliqui que torna de treballar, que plega a les dotze, i que ara que fa bon temps i lluna plena va i ve de la feina amb la bici (entra a les quatre de la matinada). Sí senyor, Chapeau!