Aprofitant la treva que el front de pluges ens ha ofert aquest matí, he sortit a posar les cames a to, no sigui que arribi dissabte massa garratibat. Pels tobogans i les rampes del Coll del Bruc, les rampes de Can Maçana i els tobogans de Montserrat. Una quarantena curta de quilòmetres, sense pulsòmetre, seguint l'instint. Que mani el cos.
Aigua a dojo que baixa de les immenses parets de la cara nord, que et fan sentir una formigueta resseguint la carretera que talla el vessant de la muntanya. Airet fresc que es converteix en fred quan els núvols amaguen el sol.
Cales noves, bici revisada. Un privilegi portar-la a Manresa a que la toquin els experts dits de Josep Pesarrodona, el primer català que va guanyar una Vuelta a Espanya. La direcció anava un pèl fluixa i la roda del darrere tenia joc, que provocava una desagradable sensació intermitent d'anar frenat, que em va portar de cap a la Bonaigua i a la Cadí.
Ara pendent del temps, que no ens espatlli la festa dissabte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada