A Sabiñánigo es respira més ciclisme que si hi hagués una etapa del Tour. Totes les rotondes tenen un monument o un altre que fa referència a la Quebrantahuesos. El pavelló on es recullen els dorsals, impressionant. Participants, acompanyants, comerciants, parades, bars. A fora, la línia d'arribada que tant desitjaré traspassar, i sortida, ja preparada. Beloki i Escartín entre els il.lustres. I un trencalòs autèntic sobrevolant el complex, com si se sabés homenatjat per la marxa de més renom de tot l'estat espanyol.
He retirat el dorsal, la placa i el xip a primera hora, i després de voltar pel pavelló, de mica en mica, se m'ha despertat un neguit que havia de mirar d'aplacar. Un petit grup de ciclistes rodava per la nacional, diguem-ne per contrameta. Així que he tornat cap a l'hostal i m'he preparat per una petita dosi del millor ansiolític que conec per aquests casos. Culotte QH d'estrena, maillot, guants, casc, i un pinganillu a molt baixet volum carregat amb l'obertura del barber de sevilla, l'astúries i algun que altre vals d'Strauss. En pocs minuts ja rodava amb la bici pels carrers de Sabiñánigo. He tornat al pavelló, on oferien un diagnòstic de la posició sobre la bici i la tècnica de pedalada. Deu quilometrets de no res per verificar que tot està bé, estirar una mica i a la dutxa.
I aquí sóc, esperant una truita a la navarra després del segon plat d'spaguettis del dia, desitjant que la son no es faci esperar i que demà el temps ens acompanyi, que la Quebrantahuesos ja es prou dura per sí mateixa i no li calen xàfecs. Oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada