Nervis

Nervis que fan mal dormir. Nervis perquè les marxes de gran fons pirinenques ja són aquí. Nervis que fan oblidar inflar les rodes abans de sortir. Nervis per la no feina. Nervis per la punyetera crisi. Nervis per les retallades, per les reformes laborals. Nervis que no senten els culpables. Nervis a la mínima molèstia muscular, tendinosa, el que sigui. Nervis que fan desinflar la roda en comptes d'inflar-la. Potser la manxa no xuta, potser és la vàlvula. Nervis en posar un cartutxo d'aire comprimit per inflar, que fins avui no me n'havia sortit mai. Menys mal que funciona. Nervis per fer quilòmetres o no fer-los. Reservar sense afeblir-se. Nervis que es converteixen en una immensa tristor que quasi em fa plorar quan un cotxe xuta un esquirol mort sobre la C15, a l'alçada de Capellades. Nervis que no han apavaigat la seixantena de quilòmetres. Nervis que a partir d'aquest cap de setmana es diluiran o bé en satisfacció o bé en frustració.