Ja està. Dinant a mig camí. La psicosi de si he pogut oblidat res. Repassar mentalment l'equipatge un i altre cop. Les sabates hi són, la bici també, jeje. Imagino que oblido una roda... I així, fins al més petit detall.
A l'autovia mirant les nenes que viatgen esparracades als seients posteriors dels altres cotxes. Ep! Que em refereixo a les bicis. És impressionant el percentatge de vehicles que es dirigeixen cap a Sabiñánigo. On dino, igual. Cames depilades, investigant que trien del menú.
I la primera preocupació, salvat el control radar que feien els Mossos al primer tram de l'A22. Els núvols de tempesta enganxats a les muntanyes. A la plana, clarianes. Temperatura suau. Calor si dóna el sol, però vent bastant fresc. Deixo foto per a l'esperança. De fet, seria ideal que demà fes una mica de tot. O millor dit que no fes tot d'una cosa. Que no plogui, però que tampoc ens torrem sota l'astre rei.
EL CORRER COMO ALQUIMIA DEL SER
-
Es natural que, después de más de cuarenta años dejando huellas sobre el
asfalto y sobre todo perdiéndome por caminos, quienes me conocen y empiezan
a c...
Fa 3 dies







Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada